Des de petit m’han atret els enigmes, els trencaclosques i tot allò que amaga una lògica darrere. Sempre m’ha agradat trobar la peça que falta, entendre com encaixen les coses i descobrir què fa que una idea acabi funcionant. Hi ha alguna cosa molt especial en aquest moment en què tot es col·loca i allò que semblava dispers pren sentit.
Amb els anys, aquesta manera de mirar ha anat apareixent en molts llocs. En el joc, evidentment, però també en la manera com penso objectes, mecanismes i petites invencions. El diàbolo també m’ha portat sovint cap aquí: provar, ajustar, imaginar moviments, construir artefactes, donar forma a màquines petites o a sistemes que demanen precisió i una certa intuïció. M’interessa l’enginy, però també el procés que hi ha al darrere. El camí de fer proves, observar què passa i tornar-hi fins que alguna cosa es resol.
El plaer de trobar la clau
El que m’enganxa d’un enigma va més enllà de trobar una resposta. M’interessa la relació que es crea entre la pregunta i la persona que la té al davant. Un bon enigma obre una porta. Et convida a mirar millor, a parar atenció, a connectar elements que potser al principi semblaven separats. Demana curiositat, paciència i una certa alegria per explorar.
Això és el que més valoro també quan penso en una experiència de joc. Que hi hagi una lògica, que hi hagi sorpresa, que hi hagi moments en què alguna cosa es desvela perquè has sabut llegir-la. Per mi, resoldre un enigma té molt a veure amb això: amb entrar en un món que et proposa unes regles i començar a entendre com respira.
Quan l’enginy es converteix en experiència
Aquesta passió pels enigmes forma part de la manera com entenc els escape rooms. M’atrau la possibilitat de construir una experiència on les persones hagin d’observar, relacionar pistes, tocar, provar i pensar plegades. M’agrada quan un repte té cos, quan el grup sent que avança, quan una pista obre la següent i tot va agafant forma.
Aquí és on es troben moltes de les coses que m’interessen: el joc, els mecanismes, la imaginació i el detall. També la satisfacció de veure com una idea ben pensada es transforma en una experiència compartida. Al final, un escape room té alguna cosa d’artesania. Hi ha estructura, hi ha ritme, hi ha petits gestos amagats que esperen ser descoberts.
Un fil que continua a Món Lúdic
Quan penso en Món Lúdic, aquest fil hi és molt present. El gust pels enigmes, pels objectes que amaguen una lògica i pels reptes que demanen mirada i enginy també formen part del projecte. D’alguna manera, tot això que m’ha acompanyat des de petit avui troba aquí un lloc natural on seguir creixent.
Potser per això m’agrada tant veure un grup entrant en una sala amb curiositat. Perquè sé què hi busquen. O, com a mínim, reconec una part d’aquella emoció: la d’entrar en un espai amb ganes de descobrir com funciona, què s’hi amaga i quina clau obrirà el següent pas.